TASTA’M
Una proposta per a educar menjant



Projecte per a la convocatòria de beques
“Educar menjant: Experiències educatives
en el món de l’alimentació”



Associació de Mares i Pares (AMPA) del Col·legi Maristes Girona

Abril de 2010

Índex

Presentació del projecte...............................................3

El perquè de la proposta...............................................4

Objectius que ens proposem........................................6

Descripció de l’activitat..................................................7

Presentació del projecte

El projecte que presentem , amb el nom “TASTA’M” consisteix en la realització de tallers pràctics d’educació alimentària bàsica per a tots els nens i nenes del Col·legi Maristes Girona (aproximadament 1.200 alumnes), així com per als seus pares i educadors, durant el curs escolar 2010-2011.

Aquest projecte, dissenyat, revisat i dirigit per professionals amb reconeguda experiència en l’àmbit educatiu-alimentari infantil i per experts en nutrició, està liderat per l’Ampa del Col·legi Maristes Girona, amb el suport i complicitat de l’equip directiu de l’escola.

La iniciativa porta el nom “TASTA’M” degut a que la principal finalitat del mateix consisteix a ensenyar a tots els nens i nenes del Col·legi Maristes Girona a tastar (anàlisi sensorial) de manera lúdica i pràctica, els diferents aliments, independentment que els agradin més o menys, fent servir la figura d’un cuiner (aproximació pràctica) en lloc de la d’un mestre (aproximació teòrica); serà el cuiner qui els ensenyarà a ser conscients del que tasten, de les diferents sensacions que cada aliment aporta, i de la descoberta del gust i dels seus matisos; igualment, els despertarà la curiositat en l’experimentació de les diferents textures i propietats organolèptiques de cada aliment.




Actualment, a moltes escoles ja es planten enciams, pastanagues, tomates i altres components de l’hort. Però amb això no n’hi ha prou. Si els nens i nenes no perden la por a la novetat de menjar totes aquestes verdures, no els agradaran mai, i al final l’hort no servirà per a res més que de decoració floral dels patis de les escoles.

Per a generar aquest canvi, proposem un taller per classe, d’una durada aproximada de 35-40 minuts, dirigit i explicat per en Toni Vallory, un cuiner professional amb demostrada experiència a la ciutat de Girona en tallers de cuina per a infants i per a joves.

Al mateix temps, durem a terme un estudi sobre quina és la millor manera d’accedir als paladars i costums gustatives dels infants i joves segons els diferents grups d’edats: no és el mateix fer tastar un pèsol a un nen de 5 anys que a una noia de 16 si cap dels dos no n’ha menjat mai o a cap dels dos no els hi agraden. Aquest estudi es farà aprofitant l’oportunitat que suposa que a l’escola Maristes Girona hi ha infants a partir dels 3 anys fins a adolescents de 16, i que per a ells serà uns estona lúdica, diferent i interessant i que per tant, estaran molt més receptius.

Com s’explica a l’apartat “descripció de l’activitat” d’aquest document, aprofitant el bon reconeixement social també entre els petits i joves dels nostres coneguts cuiners –capdavanters a nivell mundial– ens basarem en els coneixements que ens aporten les tècniques culinàries més modernes amb la finalitat de cuidar al màxim el producte.

Així, podrem arribar a accedir a les diferents maneres d’acceptar nova informació gustativa segons les diferents edats. Amb aquesta informació ens serà molt més fàcil projectar tallers i cursos segons les edats, escriure llibres-guia d’hàbits alimentaris dirigits a educadors i pares, apropar una mica més la normalitat en educació alimentària en la programació lectiva.


Aquest projecte, sens dubte un dels projectes més ambiciosos per a educar menjant i amb més voluntat de projecció de futur que s’han fet al nostre país a nivell d’un sol centre escolar, volem que no comporti un cost addicional per als estudiants. És per això que es vol trobar vies d’esponsorització d’institucions compromeses amb la importància de l’educació alimentària.









El perquè de la proposta


Aquesta proposta neix de constatar que, més enllà de l’aproximació teòrica, l’educació en l’alimentació dels nostres fills requereix d’una aproximació pràctica que ara per ara no existeix.

Durant anys, l’educació en alimentació no havia tingut un lloc destacat en l’ensenyament. En part degut a què, de sempre, els encarregats de la transmissió cultural-alimentària havien estat les àvies i les mares, l’entorn familiar. Els fills, menjaven i s’alimentaven en gran part seguin els models heretats de les seves famílies, que seguien un model de cuina avui desaparegut a la majoria de les cases: la cuina tradicional familiar, de temporada i de proximitat.

La manca en coneixements transmesos dels bons i sans costums alimentaris han dut a la necessitat urgent d’ensenyar a la població què és “menjar sa”: així, s’han creat les piràmides alimentàries, les quadrícules nutricionals, les quantitats diàries calòriques, etc. Tímidament, a les escoles es comencen a ensenyar les bases de l’alimentació, els diferents grups de nutrients i què porta cada aliment i en quina quantitat s’ha de menjar. Però si bé la teoria la comencem a tenir en compte, segueix mancant la pràctica.

Una coneguda cuinera ens deia: “Jo no recordo ni els nutrients ni les vitamines que portaven els plats que feien a casa quan era petita. Recordo però l’olor, el meravellós gust, i la textura cruixent i melosa al mateix temps, de les carxofes cuites a la llar de foc”. Aquesta és l’educació pràctica: ensenyar a tastar.






Hem d’aconseguir convertir els nostres joves en menjadors intel·ligents, ensenyant-los a educar el seu sentit del gust, educant el seu paladar, fent-los capaços de tastar sense prejudicis. Els hem d’ensenyar el color, la textura i el sabor dels diferents aliments vegetals de proximitat i de màxima qualitat –que són els més frescos– per tal que aprenguin i es converteixin en uns degustadors eficaços.





Tan sols menjarem de tot si tot ens agrada; i tan sols ens agradarà tot si tenim el paladar educat per a fer-ho.

Si no aprenem la diferència entre tastar i menjar, no obrirem la ment cap als nous gustos, colors, olors i textures.





Objectius que ens proposem

L’objectiu principal és aconseguir que els nostres fills, petits i joves, entenguin la importància d’una bona alimentació. Tan sols si els ensenyem a obrir la ment a tastar i degustar productes frescos, nous i potser desconeguts, seran bons menjadors per la resta de la seva vida.

“Si a un infant no li agrada una pastanaga, per molt que li expliquin que és molt sana, mai no podrà menjar-ne gaudint de la seva textura cruixent, i del seu equilibrat gust dolç i amargant alhora; per tant, procurarà menjar-ne el mínim possible”.

Objectius específics:

– Aprendre a tastar, conèixer i reconèixer els aliments vegetals de manera diferent com ho hem fet fins ara.

– Treballar els cinc sentits com a eina classificatòria dels aliments que el cos ens demana en cada moment.

“Una poma després d’un partit de bàsquet és més sana que una peça de pastisseria industrial; però a més, també ens “entra” molt millor: el cos la necessita! Però no sabem “llegir” el que el cos ens demana”.

– Implicar, donar pautes i convèncer els pares i mares de la necessitat d’una bona educació que obri les portes al menjar.

– Estudiar les reaccions dels alumnes als diferents tastos presentats segons la seva edat i gènere, per a publicar l’estudi i que esdevingui una eina útil, de consulta i guiatge per a d’altres institucions que el puguin necessitar.

Descripció de l’activitat

El projecte està estructurat en quatre eixos principals i ben diferenciats:


1- Els tallers pràctics, per a aprendre a diferenciar el menjar del tastar
Tallers d’uns trenta cinc minuts de durada per classe. Durant el taller, els alumnes, i segons les diferents edats, aprendran a fer servir de manera bàsica els cinc sentits per a tastar els vegetals que els hi presentarem. Proposarem un “joc” gastronòmic. Si bé els més petits tastaran i pintaran sobre paper el que han tastat –una primera aproximació a la descoberta del tast–, amb els ja una mica més grans emprarem el coneixement mediàtic de l’alta cuina –i l’atractiu dels cuiners mediàtics– i la importància que aquesta dóna al producte fresc.

La presentació i tasts dels pèsols, pot esdevenir un interessant joc de textures, si és treballa aprofitant els coneixements de l’alta cuina. Una espuma, un aire, una gominola o un sorbet de pèsol exposats sobre la taula, poden crear un ambient lúdic únic per a “obrir la ment a tastar”. Els “fulls de tast” seran els encarregats de guiar-los entre els diferents gustos que notarem.

Ens encarregarem d’ensenyar-los a guiar el seu gust-memòria per tal que aprenguin a no rebutjar per principi i sense tastar tot allò desconegut i que sona a “verdura”. Els hàbits d’una alimentació més sana els portarà també a gaudir d’una vida amb més bona salut.

El fet de treballar en grup però allunyats de la rigidesa d’una classe lectiva, crearà noves sinergies entre companys i obrirà les portes de la nostra cultura gastronòmica a tots aquells alumnes d’altres cultures i costums.





2- La presentació del projecte als pares/mares i educadors de l’escola
Organitzarem xerrades per als pares, mares i educadors escolars, segons els grups d’edat dels seus fills i alumnes. Els demanarem la seva complicitat, implicació i seguiment del que ensenyarem, dins l’àmbit familiar. Els demostrarem que aquell fill/a a qui no han aconseguit mai fer tastar o menjar pèsols, bròcoli verd o poma, ara ho farà. Els farem tastar, també a ells, el mateix que tastaran els alumnes. Els ensenyarem la diferència entre tastar i menjar. Els presentarem i explicarem el llibre que es repartirà a tots els alumnes. Els proporcionarem petites nocions d’elaboracions de menús setmanals/mensuals.


3- L’entrega a cada alumne d’un llibre dissenyat per aquest projecte
El llibre, dirigit a tots els membres de la família, que ens explica les bases del que hauria de ser la nostra educació alimentària. Voldríem que aquest llibre es converteixi en un manual bàsic familiar d’educació gastronòmica i de bons costums alimentaris i de comportament a taula i durant els àpats.

4- La realització d’un estudi de les reaccions dels alumnes als diferents tastos segons les diferents edats.
No és el mateix aconseguir l’atenció d’una nena de cinc anys o la d’un adolescent de quinze: tenen diferents inquietuds, records gustatius, experiències alimentàries, etc. Quan es treballa en l’alimentació en nenes i nens, la franja amb més oferta és de sis a dotze anys. Per sota, se’ls acostuma a considerar massa petits. A aquests haurem d’aprendre a ensenyar-los! Per sobre dels dotze anys, els experts en educació i psicologia, ens acostumen a dir que és molt difícil canviar hàbits. Volem, intentarem esbrinar com despertar el seu interès per a tastar aliments frescos. Els ensenyarem a exercitar la memòria del gust i alimentació, treballant els cinc sentits. Intentarem aprendre quina és la millor manera d’atraure el seu interès en alimentació saludable.

Duració aproximada de cada taller per a alumnes:

35-40 minuts


Duració tallers per a pares/mares i educadors:

90-120 minuts


Lloc on realitzar l’activitat:

A les dependències de l’escola


Alumnes per taller:

25-30 (una classe) amb el seu tutor


Disseny i realització del projecte:

Montse Ollé
Toni Vallory


Direcció i realització dels tallers:

Toni Vallory





Girona, abril de 2010
Ampa del Col·legi Maristes Girona